L<>L

Coneix lo Regne de Valencia,
la nostra Llengua Valenciana,
la nostra historia, gent, festes,
les nostres costums...

¡¡ Coneixerlo es amarlo !!

Tabalet i Dolçaina

Tabalet i Dolçaina

Nino Bravo

Música

Salvador Giner

Nuestros clásicos

Nuestras bandas

Chusep Bernat i Baldovi

Nuestra literatura

Colosos del cómic

Don Pío

¿Pera ofrenar noves glories...? ¿A qui?

¿Pera ofrenar noves glories...? ¿A qui?
lunes, 15 de abril de 2024

postheadericon Los Inhumanos - Si al amanecer no he vuelto... ¡Venid a recogerme!

 


Título del álbum
Si al amanecer no he vuelto... ¡Venid a recogerme!

Intérprete
Los Inhumanos

Año
1994


Formato
MP3 (150-160 VBR)

Duración
39 min 29 seg

Tamaño
45,09 MB



  1. Don Pepito
  2. M'agradaría (Español)
  3. Qué culpa tengo yo de tener la cara que tengo
  4. Maroto el de la moto
  5. Tienen dos...
  6. El amor es ciego
  7. Es muy bonito
  8. Estoy harto
  9. El tonto y el listo
  10. Dile adiós al muermo
  11. Me pones a 100
  12. Mi carro (En espanglish)
  13. M'agradaría (Versión instrumental por la Unión Musical de Masamagrell)

viernes, 12 de abril de 2024

postheadericon Arévalo, promotor musical

 

Concurso televisivo
Un, dos, tres... Responda otra vez

Programa dedicado a
El mundo del disco

Fecha de emisión
12 de abril de 1985





martes, 9 de abril de 2024

postheadericon Ampar Cabrera - Amor desde lo fragil

 

Títul de la poesia
Amor desde lo fragil

Autora
Ampar Cabrera

Fuente
Cultura Valenciana


Poema guanyaor de la Flor Natural
en els 136 Jocs Florals
de Lo Rat Penat (2024)





AMOR DESDE LO FRAGIL

— I —

Abans d’omplir de tinta la mirada,
d’escabuçar el foc baix de la pell,
de pedre’m com l’agulla dins la palla
en una mar a on l’aigua mai se calla,
de vore un trenc de l’alba fet paper.

De que nervudes ungles me repiquen
en una flor que busca inspiracio,
de fer que nostra sanc s’unixca i firme
un pacte a on cada cor se trobe lliure
per a jujar si vol patir d’amor.

De ser tan freda i cruel com l’alegria
quan se passeja prop del sofriment,
de durli al moribunt un baf de vida
fingint que no soc sal en la ferida
sino l’aroma fresc del gesmiler.

Abans d’evidenciar tota esta farsa
a on puc i dec i vullc ser sol el vat,
volguera descarnar la meua entranya
obrint de par en par lo que ella guarda,
volguera… Fins als ossos despullar.

*

Tal volta necessite estar inerme
mostrant tot lo mes fragil que n’hi ha en mi,
potser que el cor demane que l’airege
per a notar els besos o les pedres
que fan de la poesia el meu cami.

O igual està ofegantseme la vida
i em puncha per a ferli un poc de cas,
sacsantme per deixar que la mentira
redole per damunt de la fatiga
i esglaye qualsevol curiositat.

Mes siga lo que siga lo que espenta
a desventrarme el cos en l’anim foll,
espere que el teatre que mos enredra
podra contar abdos, en veu de seda,
perqué d’esta quimerica ficcio.

Perque faig que t’engrunses en caricies
que sols han conegut la meua pell,
alçant mil sensacions de les cadires
a on sestejaven dolces i tranquiles
per a bollirte el mon en passio i set.

T’he dut a mendicar la meua boca
venentela com llum en l’horiso,
deixante l’estupor com nova aurora
i fent que una veleta caprichosa
revele si estic hui de bon humor.

I t’he furtat les llagrimes mes agres
parlante de lo sola que ara estic,
mostrante les estreles com cadavers
en mig d’una batalla sense imagens
narrada dins la rima mes pueril.

També has vist esmolar les dents de tigre
per mossegarte l’orfic dels teus ulls,
com si encegante el meu desti terrible
deixara ton albir tan verge i lliure
com eixe primer goig que hui ya es fum.

Inclús t’he fet patir la lluita esteril
d’un temps mal dirigit nomes per Sols,
uns astres que me pensen lluna debil
i no com poderosa ploma fenix
que naix per dessagnarse en atres cors.

Aixina que busquemnos junts les calmes
que nomes a ditades mos fan cas,
creuem el nostre amor en les mirades
i sense cap de carn alçant muralles
juguem a fondre l’anima en un ball.


— II —

Imagine el teu rostre dibuixant un somriure
tan sarcastic i anonim com el tall de la burla,
imagine la brisa invadinte les ales
per solcar sort o angoixa segons marque el desti.

Imagine que esperes que partim cap a ensomis
de fortunes jocoses, de memories absurdes,
de batalles, de força, de solsides, d’espera,
de rodar per la vida… Imagine que en mi.

Mes no es sol fantasia, ni recel, ni sospita
lo que fa que me penge de la teua custodia,
tampoc son les cadenes que ilusories m’abracen
les que urdixen les trenes d’abundants sentiments.

Lo que en ver me sustenta eres tu, ¡Tu! Essencia
i existencia que atrapa cada fibra amorada,
cada goig que guilopo alça el vol a la gola
i s’escapa ben agil fentse l’amo del temps.

¡Ai! ¡Qué immune me trobe a les sarpes dels bovos!
¡Qué infalible al martiri de les meues idees!
Els arpegis melodics, els silencis que es perden
entre cordes i lletres que conformen el mon.

Res, amor, pot detindre’m si me fas de cuiraça,
si bosqueges corones i em rodeges de gloria,
ningú pot remullarme en robusta tristea
ni me pot fer argila si es diamant la llavor.

Clar, que a voltes lo calit de sentirme segura
derretix, dels meus muscles, l’entusiasme de l’estre,
me transforma les rialles en campanes de vidre
que nomes que resonen inspirantse en estranys.

I la pau no em sossobra ni la Fe em menja a besos
ni al cel alce la cara per pintarla blavosa,
no alimente les hores en dansar per les flames
ni console els meus somis escapats de les mans.

I es justet en tal acte, mentres cauen a terra
els colors que la vida m’ha posat de peanya,
quan t’abrace en mes força i ta absencia tremole,
quan me sent tan voluble com un bri dut pel vent.

Quan recolze l’esquena en un atre planeta
tan llunta i tan recondit que no te ni existencia,
quan mossegue eixa cua tan eterna com curta
i revele apocada, que soc mestra de… ¡Res!


— III —

Encara estàs ahi, oint, mirantme,
en eixa compressio sense paraules
que fa pirrarse ma anima per tu.

Que du a la meua carn a ardir de febra
que em fa moure la sanc, pel mon, mig cega
que em deixa, davant tots, en lo cor nu.

Un cor mal despullat de pèls celosos
furgats al vell compas d’eixe fosc cosmos
que sempre, nit i dia, em perseguix.

Que se desperdigola fet poesia
sense orde, sense llei, sense harmonia…
Tacant tot lo que troba en el cami.

Debilitantme a un punt tan metaforic
que me caragoleja feta hipnosis
i m’embolica dins d’un arrepuny.

Quebrant cada filet venut com calma,
trencant cada finestra que resguarda
la meua amortallada esclavitut.

Puix es el despotisme d’una musa
lo que me trau l’hivern i em fa menuda,
lo que m’arrapa el jui i em fa desert.

Tan fluixa, tan sumissa al ras de terra
que oxide en la mirada cada estrela
desconjuntantme els dits en cotompel.

¡Que gran delit es naixer sense inici!
Com qui s’engrunsa en ones i deliris
prestats sol per a roure al del costat.

Regurgitant sentirs sobre la plana
furtats, pero que et calen en l’entranya
com si estigueres plena en fills nonats.

Suponc… No, no ho suponc, estic segura
que tota esta medrosa i futil pluja
de sentiments i opaques confessions,

te fa sentirme arena movediça
tan falta en fonaments per a la vida
que res me pot salvar de l’extincio.

No res pot immutar el meu cansanci
que ya nutrix l’efímera catarsis
d’estar en la copella de la pau.

No res pot apagar lo que ya es cendra
abans de declararseli la guerra,
no res pot ya salvarme d’esta llau.

¿Cóm puc ser tan, tan fragil?… ¡Tan, tan fragil!
No puc comprendre quin es el fet magic
que encara me subjecta ad este mon.

Pero ¿qué dic?… ¡Qué estupida sossobra!
Si yo vixc per llegirte de la boca
una única paraula: Amor…

¡Amor!

*


Quin sentiment…

Quin estrany i dolcíssim glop me puja a la gola,
quina flama tan tendra allumena la nit
transformant clars de lluna en passions, fent corola
ad eixe orbe que espenta per eixirse’n del pit.


Que sensible…

En mirarlo vols pedre’t entre el plor, la rialla,
entre els crits i el silenci d’un preciós firmament,
respirar baix de l’aigua oblidant la mortalla
que la vida recorre fins a l’últim fragment.

Que entusiasta…

Tan fanatic en plaure (es l’amor) que murmura
a l’orella lloances cavalcant cos avall,
recitantli una rima a on la mel se tortura
en seguir sense estendre’s ni acabar en farfall.

Que emocionant…

Com te busca ¡mos busca! Per a fer el fret; calit,
com inunda tot l’aire de recorts en perfum,
com rebufa en marejos al quedarse sense hàlit
com de nou reviscola per portar blanca llum.

Que torbador…

Quan estalla de sobte i te banya en preguntes:
¿Seras tu qui em desperte?… ¿Sera acas el seu bes?…
i en resposta se cola per fenelles i juntes
argentante les boires en plaers sense arnes.

Que habil…
Quina practica en moure cada bri de materia
per aüçar fins als nuvols nostres cors flamejants,
que dolçor argumenta conquistant cada arteria
quan abdos saquejantnos explotem com amants.

Que delicat…

El seu tacte magnífic mos transforma en tendrea
sobre altars que s’embeuen contemplant nostra sort,
i sospira els abraços que, per ell, Deu mos crea
insuflantnos la vida fins despres de la mort.

*

¡Amor! ¡Quin sentiment!

Sensible,

Entusiasta,

Emocionant,

Torbador,

Habil,

Delicat… En tu.

¡Que fragil en mi!



sábado, 6 de abril de 2024

postheadericon Un repaso a las Fallas de 2024 (y VI)

 

SELECCIÓN INFANTIL - II


Haciendo clic en cada una de las imágenes se podrá disfrutar de las mismas con mayor resolución y tamaño.


REINA - PAZ - SAN VICENTE

9º Premio Sección Especial

Animalencia
(Ceballos y Sanabria)













PLAZA DEL PINTOR SEGRELLES

9º Premio Sección Quinta

Segrelles, art i meravelles
(Segrelles, arte y maravillas)
(Daniel Pérez)





PINTOR SALVADOR ABRIL - PERIS Y VALERO

1º Premio Sección Sexta

Russafa World Tour
(SuperArte)









BAJA - MESÓN DE MORELLA

Sección Vigésimo segunda

La falleta mes Mona (La fallita más Mona)
(Vicente Domínguez)



viernes, 5 de abril de 2024

postheadericon Un repaso a las Fallas de 2024 (V)

 

SELECCIÓN INFANTIL - I


Haciendo clic en cada una de las imágenes se podrá disfrutar de las mismas con mayor resolución y tamaño.


CONDE DE SALVATIERRA - CIRILO AMOROS

8º Premio Sección Especial

Raïls (Raíces)
(Borja Lorente Castillo)









OBISPO AMIGÓ - CUENCA

1º Premio Sección Primera

Ritmolandia
(Gonzalo Gabriel Rojas)












PIE DE LA CRUZ - JUAN VILLARASA

12º Premio Sección Tercera

Monstres valencians (Monstruos valencianos)
(Teodora Chichanova)





Si tens problemes en algun enllaç ¡Escriumos!
(excepte els posts sense enllaços)


Si detectas algún enlace roto ¡Coméntalo!
(excepto los posts sin enlaces)


Any problem with a link? Contact us!
(excepting posts without links)


_ooOoo_

Valencia Canta no se hace responsable
de los comentarios realizados por sus lectores.

L<>L

Conoce el Reino de Valencia,
nuestra Lengua Valenciana,
nuestra historia, gente, fiestas,
nuestras costumbres...

¡¡ Conocerlo es amarlo !!

Dansá

Dansá

Buscar en el blog

Quizás quiso buscar...

Moros y Cristianos

O... ¿visto la última semana?

Patrimonios de la Humanidad

Patrimonios de la Humanidad
Pinturas rupestres del Barranco
de la Valltorta (Castellón)

Tribunal de las Aguas (Valencia)

Palmeral de Elche (Alicante)

Fallas

Fallas

La fiesta de las Fallas de Valencia
(En el ámbito del Reino de Valencia)

Bruno Lomas

Publicado por fechas

Dova

Lolita Garrido

Pumby y sus amiguetes

Concha Piquer e hija

Concha Piquer e hija
Concha Piquer y
Concha Márquez Piquer

Amigos de Valencia Canta

Francesc de Vinatea

Francesc de Vinatea
Vinatea es el héroe valenciano fundamental. Es un héroe civil y civilizado, que defiende el Derecho, civilmente, jurídicamente y por la vía jurídica que no es nunca violenta" (Miquel Adlert Noguerol)


Desde 08/12/2011

Y nos visitan desde...



Gracies, Gracias, Thanks, Grazie, Obrigado, Merci, Danke, Bedankt, Tack, Spacibo, Arigatô,
Aabhar... Mahalo, Mauruuru...
... Vinaka, Xièxie, Yekeniele

Valencia, Ciutat i Regne

Valencia, Ciutat i Regne
Ducado de Fernando II,
Valencia 1479-1516

Es la hora de Valencia

Powered by DaysPedia.com
mié, 23 de marzo
07:00am 12:15 19:15pm

L'oraCHE


CASTELLÓN
El tiempo por Tutiempo.net


VALENCIA
El tiempo por Tutiempo.net


ALICANTE
El tiempo por Tutiempo.net