Duc en els llavis l'esencia
de la festa valenciana;
duc en els ulls l'entusiasme
que es fa emocio i es fa llagrima

duc en la ment la memoria
que del preterit me parla;
duc en el pit l'alegria
sancera que riu i canta;

duc en la gola el mensage
que la bona gent aguarda,
i duc en el cor que s'obri
el ram d'amor fet paraula.

Paraula que necessita
remontarse al cel com l'aigua
del sortidor que dibuixa
misteris de la font clara.

Paraula que es rica herencia
de la gent sencilla i plana
que obria solcs en la rella
de la llengua que aci es parla.

Paraula feta de mel
i de repic de campana
i de caricies i besos
i de llum de sol i patria...

La paraula que dugueres,
Vicent, recorrent el mapa,
com la bandera de pau
a la gent necessita(da).

La paraula que dugueres
com un esclat d'esperança
envoltant senzills milacres
que el poble humil demanava.

Paraula de llums intenses
que brillen en boca i anima;
paraula d'abraç que lliga
i que a les gents agermana.

Paraula, Vicent, de sendes
obertes com la ma franca
disposta a signar la pau
que en el mon de hui fa falta.

Paraula que duc als llavis;
paraula com aigua clara;
paraula, Vicent, que es teua,
i es...¡paraula valenciana!

_oOo_