Mireula, per allá ahon pasa
tot ho dú rebolicat;
li dihuen de nom Pepeta
es la chica mes templá
que ya baix de les estreles;
sos ulls son luseros grans
la boca una clavellina,
bon cós, brasos tornechats...
Cuant ella va jaleanse
per lo póble pasechant
y amostra els peuets tan monos
diu vosté, ¡Canela y sal!

Pues no dich rés els dumenches
cuant se posa el seu collar
de perles y les agulles,
se fá el rodete llepat,
estrena botetes noves,
y dretet dretet, sen vá,
a misa machor, entonses
no yá fadrí, chic ni gran,
llauraor, ni lechuguino,
que no li diga al pasar:
"Volguera tornarme terra
pa que m'anares chafant"