L<>L

Coneix lo Regne de Valencia,
la nostra Llengua Valenciana,
la nostra historia, gent, festes,
les nostres costums...

¡¡ Coneixerlo es amarlo !!

Tabalet i Dolçaina

Tabalet i Dolçaina

Nino Bravo

Música

Salvador Giner

Nuestros clásicos

Nuestras bandas

Chusep Bernat i Baldovi

Nuestra literatura

Colosos del cómic

Don Pío

¿Pera ofrenar noves glories...? ¿A qui?

¿Pera ofrenar noves glories...? ¿A qui?
viernes, 23 de junio de 2017

postheadericon Luis Cebrián Mezquita - La nit de Sent Chuan


Titul de la poesia
La nit de Sent Chuan
(La noche de San Juan)

Genero
Poesia comica

Autor
Luis Cebrián Mezquita
(Valencia, 1851 - 1934)

Publicacio
Tabal y Donsayna (1878)

Idioma
Llengua Valenciana





LA NIT DE SENT CHUAN

La matiná de Sent Chuan,
cuant la chent s'alsa de punta,
aquell qu'en vi va a chitarse
en aigua se desdichuna.

Lepis-Méc

Del añ, llevantse de Nadal la vespra,
la nit mes viva d'entre mil qu'en pasen,
es la que porta per daban festivol
Chuñ vinticuatre.

Ni may es fosca, ni enchamay es trista,
ni meñs du plunches, ni nos ve en tronaes,
que aquelles fortes per Pasio sols venen,
per Sendra y Animes.

En ella sempre o archentada lluna
o estreles roses els espais esmalten,
qu'el sel en festes a Sent Chuan li posa
les llumenaries.

Nit es alegre, portentosa y bona,
d'anchels y bruixes, y de fer les cartes;
nit de fer probes y de traure enchisos
y endevinalles.

La chent en ella se belluga tota,
y o cuentos conta congregá en les cases,
o al camp eixintsen tontorrona aguarda
mil guilindaines.

Y aixina en ansia hasta les dotse espera,
perqu'eixa es l'hora en que se fan milacres,
y ou el rellonche, y en lo cor li peguen
les campanaes.

¿Vorer voldries lo qu'entonses pasa
pels teus ulls propis? Si tingueres ales
dabant la vista t'ho posara pronte
fent un viache,

¿Les tens?... pues vinga; ya nos puchen... ¡Upa!
Volant ya estesos s'encontrem en l'aire,
y enca que siga de cornisa y grosos,
ya som dos anchels.

El mon bullintne a nostres peus s'escampa,
tot vas a voreu; pera els ulls distansies,
partes y techos, com si no n'hi haguera:
ells tot ho pasen.

Mira alli un rogle de chiquets que roda
la taula, proxim ahon s'asenta el pare;
ningu ne plora, ni en chitarse pensa.
¿Saps lo que aguarden?

Que toquen dotse. De la Seu apenes
contents escolten la veuhota grave,
y tots ya criden y palmetes peguen,
salten y ballen.

La u el got d'aigua presuros acosta,
ya la cullera pa'l meneig te l'atre,
y este l'ou trenca, mentres tots li criden:
- "Che, no l'esclafes."

Ansiosos busquen el bonico barco
que tots els dien que se fea al batre;
la llum acosten, lo del got menechen,
pero es debaes.

Riñen entonses, y la culpa's tiren
que si eres torpe, que si espay no anabes,
y alli al poc rato, chuant a l'aigua bruta,
de son se cahuen.

Mes ¿veus en grupo tentadores chiques
qu'al vent esteses les sedoses mates,
alfalsos busquen qu'en verdenques ones
van engrunsantse?

Mira com cullen de la herbeta tendra
els brots que mustien pels cabells pasantsels,
el cap refresquen y de vert s'el omplin
¿Seran locaes?

¡Ah! no, qu'el moño cap abant partintse
enfront la barba pels costats se trahuen.
¡Com s'el medixen! pero res, se queda
tant curt com antes.

Pues arrepara, un moñicot les dones
de una figuera entre els dos tronchs com pasen;
la trencadura que li curen diuhen:
¡Fora vendaches!

Mira aquells chovens: falaguera cullen,
fullets trenquen qu'en caixetes tanquen...
¡Com se la esteimen y la posen fonda
dins les bolchaques!

Ensomits dona de amoroses diches,
el cor ablana de les chiques guapes:
polvos en ella, volen fer qu'enchisen,
¡Deu que m'els guarde!

Que si ells encontren sobre neu rosada
dos ulls que pillos cariñosos parlen,
sense mes polvos, enchisats, tisichs
queden en l'acte.

¿Pues y en la placha? de la mar les ones
dols com marmolen a Sen Chuan li canten.
¡Cuants de roglillos! ¡Cuanta chent se posa
baix de les barques!

Alguns se chiten, mentres atres menchen;
els vells rahonen, cuant els chovens ballen,
y aixina alegres de les dotse conten
les batallaes.

Entonses ixen alifachs y potres,
al aiuga esperen les nohuetes cames,
y adins s'en entren y els malets se mullen
tots arisantse.

Al cap d'uns dies, en lo bañ que prenen
y una resepta qu'els doctors els manen
els mals se curen y el favor en resos
al sant li paguen.

En fi, tots crehuen que la nit te merits;
¿No veus? uns ohuen les anous om cuallen,
les flores moraes dels cardets punchosos
veuen els atres.

Hia qui consulta del sedas la proba,
hia qui en la lluna mil señals veu clares,
y acas qui aserta en corfollets de seba
si l'añ es d'aigües.

Tots, tots encontren mil motius de sobra
qu'en nits com esta tontechar els fasen,
qu'al cap tots volen a lo que ha de vindre
traureli el rastre.

La causa es esta de que en tal velada
la chent moguda ni en la son repare,
y estiga plena de embolichs y cuentos
y saragates.

Qu'en l'añ, llevantse de Nadal la vespra,
la nit mes viva d'entre mil qu'en pasen
es la que porta per daban festivol,
Chuñ vint y cuatre.

0 comentarios:

Si tens problemes en algun enllaç ¡Escriumos!
(excepte els posts sense enllaços)


Si detectas algún enlace roto ¡Coméntalo!
(excepto los posts sin enlaces)


Any problem with a link? Contact us!
(excepting posts without links)


_ooOoo_

Valencia Canta no se hace responsable
de los comentarios realizados por sus lectores.

L<>L

Conoce el Reino de Valencia,
nuestra Lengua Valenciana,
nuestra historia, gente, fiestas,
nuestras costumbres...

¡¡ Conocerlo es amarlo !!

Dansá

Dansá

Buscar en el blog

Quizás quiso buscar...

Fallas de Valencia

O... ¿visto la última semana?

Patrimonios de la Humanidad

Patrimonios de la Humanidad
Pinturas rupestres del Barranco
de la Valltorta (Castellón)

Tribunal de las Aguas (Valencia)

Palmeral de Elche (Alicante)

Fallas

Fallas

La fiesta de las Fallas de Valencia
(En el ámbito del Reino de Valencia)

Bruno Lomas

Publicado por fechas

Dova

Lolita Garrido

Pumby y sus amiguetes

Concha Piquer e hija

Concha Piquer e hija
Concha Piquer y
Concha Márquez Piquer

Amigos de Valencia Canta

Francesc de Vinatea

Francesc de Vinatea
Vinatea es el héroe valenciano fundamental. Es un héroe civil y civilizado, que defiende el Derecho, civilmente, jurídicamente y por la vía jurídica que no es nunca violenta" (Miquel Adlert Noguerol)


Desde 08/12/2011

Y nos visitan desde...



Gracies, Gracias, Thanks, Grazie, Obrigado, Merci, Danke, Bedankt, Tack, Spacibo, Arigatô,
Aabhar... Mahalo, Mauruuru...
... Vinaka, Xièxie, Yekeniele

Valencia, Ciutat i Regne

Valencia, Ciutat i Regne
Ducado de Fernando II,
Valencia 1479-1516

Es la hora de Valencia

Powered by DaysPedia.com
mié, 23 de marzo
07:00am 12:15 19:15pm

L'oraCHE


CASTELLÓN
El tiempo por Tutiempo.net


VALENCIA
El tiempo por Tutiempo.net


ALICANTE
El tiempo por Tutiempo.net