El mes passat es celebraren els CXXXII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia. D’esta manera es com es coneix la justa lliteraria que organisa Lo Rat Penat anualment; un concurs poetic en el que tambe es premien uns atres treballs lliteraris i d’investigacio. 

Els jocs florals, atenent als estudis fets al respecte, s’instauraren en l’antiga Roma. Similar a uns atres jocs  romans, estos es celebraven anualment, cada primavera entre abril i maig, i estaven consagrats a la deesa Flora. Es tractava d’una festa que donava solta a la sensualitat i en la que participaven especialment les classes plebees romanes. 

Sera durant l’Edat Mija quan, en el marc d’un mon feudal, a certes justes poetiques i certamens lliteraris els ajustaran eixe nom de jocs florals que, entre unes atres coses, buscaven tambe la promocio i difusio d’una llengua, d’unes llengües romaniques que llavors balbucejaven en el seu proces d’evolucio del llati mare. 

Tots coincidixen en que sera la ciutat de Toulouse, en França, la que primer instaurarà, en 1323, la denominá festa dels Jocs de la Gaya Ciencia (“gaya” significa alegre, “gaya ciencia” o “gay saber” fa referencia a la poesia dels trobaors); esta instauracio parti d’un grup de trobaors, la Companyia del Gay Saber (Academia dels Jocs florals a partir de 1694). Ad esta festa o certamen tambe concorrien trobaors del restant de la Corona d’Arago, d’ahi que s’expandira la seua celebracio per estos territoris.

Pagina inicial de les

Obres e trobes en lahors de la Verge Maria (1474)

En Valencia tenim un notable eixemple que, si be no es convocà baix l’epigraf de jocs florals, es en tot prou similar. Es tracta del certamen lliterari al que concorregueren varis poetes, la recopilacio de les composicions dels quals donà lloc al primer llibre impres de la Peninsula, les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria (1474).

Realment el certamen i la festa dels jocs florals, similar a com es celebra en l’actualitat, s’instaurà en Valencia en el periodo que coneixem per Renaixença. L’interes per lo propi, per la llengua vernacula, donà lloc ad eixe moviment que comprendra un periodo que va des de finals del sigle XIX a les primeres decades del sigle XX, en el qual una pleyade d’escritors recuperarà la Llengua Valenciana com a llengua lliteraria i de cultura.

La primera edicio que es coneix es el certamen organisat pel Liceo Valenciano, a iniciativa de Marià Aguiló, bibliotecari de la Biblioteca de la Universitat de Valencia, en 1859. Pero sera Lo Rat Penat, Societat d’Amadors de les Glories Valencianes, la que, l’any següent a la seua fundacio, aço es, en 1879, organisará els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia. 

Maria Llorente i Falcó,

regina dels primers jocs florals (1879)

El certamen gira entorn a la trilogia “Patria, Fe i Amor”, la  qual es veu  reflectida en els tres premis ordinaris, sempre presents: la Flor Natural, la Englantina d’Or i la Viola d’Or. El primer correspon a la millor poesia o poema que glosse el tema de l’amor, el segon a un tema patriotic i el tercer a la fe, normalment un  tema religios. Estos premis es complementen en un cartell que inclou guardons destinats a premiar la poesia festiva, el teatre, la novela, i que es completa en un apartat de premis extraordinaris en el que els ensajos o els treballs d’investigacio son objecte de reconeiximent. 

Des d’eixa primera edicio de 1879 Lo Rat Penat es converti en el referent d’esta gesta concursal, i van ser moltes localitats valencianes les que s’inspiraren en la seua organisacio per a convocar tambe els seus jocs florals, creantse estrets vinculs entre els diferents consistoris organisaors. Els de Lo Rat Penat, intitulats de la Ciutat i Regne de Valencia, han contat sempre en la colaboracio del Excm. Ajuntament del Cap i Casal, pero tambe de les diputacions provincials, d’uns atres organismes privats, de particulars i, des de l’arribá de la democracia, d’organismes del Govern Valenciá.

El marc dels jocs florals ha variat poc respecte de la seua primitiva organisacio. Es convocaven en la Fira de Juliol, sent un acte mes del seu programa, i es solien lliurar els premis en el pabello municipal, en el mateix Ajuntament, o en la seu de Lo Rat Penat; mes tart es celebraven en dates proximes al 9 d’Octubre i ya en el Teatre Principal, per a ultimament traslladarse a l’ultim trimestre de l’any en el marc indicat.

Cartell de la Fira de Juliol de Valencia de 1921,

obra de José Mongrell Torrent

En l’acte d’entrega dels guardons, tres seguixen sent les figures que centren l’event: la regina, el mantenedor i el poeta premiat en la Flor Natural. Inspirá en aquells certamens migevals, la festa seguix tenint a la figura femenina com a protagonista, i en realitat es una dona qui la presidix i ocupa la  Cadira d’Or; normalment es tracta d’una valenciana, la procedencia de la qual abans es procurava alternar, buscant que fora, en cada edicio, be de les comarques centrals, be del nort o be del sur del nostre territori, i en la que es valorava el seu compromis i contribucio a la Cultura Valenciana.

Esta costum s’acabà i es seguixen uns atres parametros. Lo mateix ocorria en la figura del mantenedor, per a la qual, practicament des de la democracia, se buscava una persona (home o dona) significá i compromesa en el mon cultural valencià, quan no en el propi valencianisme, la qual, ostentant tan important honor, contribuia en el seu discurs a enfortir els arguments d’autoctonisme sociocultural i llingüistic. Ultimament les invitacions han recaigut en castellaparlants i figures poc o gens compromeses en el valencianisme. 

Un atre canvi recent fon l’introduccio del discurs del president, que contribuix a fer l’acte inacabable, ademes de llevar innecessariament protagonisme al mantenedor. 

Esta justa lliteraria, que encara seguix viva posats de ple en el sigle XXI, conta en una llarga llista de poetes premiats que, per extensa i per la valia compositiva de cada obra premiá, es el testimoni mes fefaent d’una llengua i una lliteratura valencianes. 

Jocs florals de 1910

Revista Rogle de giner de 2016