EL 9 D’OCTUBRE ES EL 9 D’OCTUBRE

Aço, que pareix un simple joc de paraules, una obvietat buida, conté en realitat un significat que s’ha d’explicar. I l’explicacio es clara si completem el titul, que ve a dir: “La festivitat del 9 d’Octubre se celebra el dia 9 d’octubre”, o tambe (es un titul "capicoa"): “El dia 9 d’octubre se celebra la festivitat del 9 d’Octubre”.

Efectivament, el mateix nom de la festivitat coincidix en el dia que es celebra. I si aixo es aixina es, precisament, perque es lo que han volgut des del principi els responsables politics. La festivitat te un atre nom: Dia Nacional Valencià. Els representants politics podien, ¡devien!, haver insistit en esta segona denominacio fins a convertirla en el nom oficial i habitual, deixant com a secundari, com a subtitul, el de 9 d’Octubre.

Pero ha segut justament al contrari, lo que han procurat es eliminar qualsevol referencia “nacional valenciana” que implique una carrega reivindicativa que detesten i deixar la festa en una manifestacio descafeïnà, un recòrt historic de velles glories passaes; i, si no fora per la participacio activa i emocionà de la gent (la que no se mostra en Canal 9), ya l’hagueren convertida en una festeta de carrer mes. I precisament es perque aixina es com la consideren, que no s’ho han pensat dos voltes a l’hora de propondre translladarla al dilluns.

SER VALENCIÀ ES SER VALENCIÀ

Si parlem d’obvietats que s’han d’explicar, esta s’endu la palma. Ad estes altures del sigle XXI encara hi ha qui es pregunta qué es ser valencià. I no nomes els de fora, sino tambe els naixcuts en la terra. Per ad alguns ser valencià no es mes que una forma de ser espanyol, confonent la causa en l’efecte. Perque recordem que el fet valencià no sorgi com una manifestacio peculiar de l’espanyolitat, sino al contrari, el Regne de Valencia, que existia des de fea sigles, s’uni a uns atres regnes per a conformar Espanya. Per tant ser valencià no es ser levantino (espanyol de llevant), perque Valencia no es una part d’una entitat superior, sino una entitat en si mateixa que s’uni politicament a unes atres per a conformar una entitat nova.

D’un atre costat estan els qui pensen que els valencians som "païsicoles", una especie de colonia catalana que ha oblidat el seu orige; en este cas no hi ha confusio entre causa i efecte, sino una aborronaora ignorancia de l’Historia. Dificilment una Catalunya que no existia en 1238 haguera pogut donar carta de naturalea a un Regne de Valencia que existia des de fea sigles, els ultims baix domini musulma.

L’identitat valenciana, per tant, es autonoma, sorgida de la consciencia dels habitants d’estes terres de conformar un colectiu en uns referents comuns propis, diferents als de uns atres pobles, i en la voluntat d’afrontar junts els reptes que depare el futur.

Processo del 9 d'octubre en els anys 30

SER VALENCIANISTE ES SER VALENCIANISTE

¿Pot ser valencianiste un politic que no pren una decisio que convinga als valencians si no es de l’agrat dels seus caps de partit en Madrit? ¿Pot ser valencianiste qui està dispost a sacrificar el present i el futur dels valencians per a no perjudicar els interessos “centrals”?

¿Pot ser valencianiste qui mostra un despreci absolut pel Poble Valencià al negarse a parlar i conrear la seua llengua, la creà per eixe poble, i preferir parlarne una atra aliena? ¿Pot ser valencianiste qui unix indisolublement el futur del Poble Valencià al de un atre poble, en una relacio de vergonyosa sumissio?

¿Quí pot ser valencianiste sino qui te com a referent el Poble Valencià i la seua Historia? ¿Quí pot ser valencianiste sino qui aspira a potenciar el fet valencià, i procura conseguir les millors condicions de vida per als seus conciutadans? 

La resposta ad estes preguntes es evident. I no obstant hi ha molts valencians que tot aço no ho tenen clar. L’explicacio es que mantindre esta confusio favorix els interessos d’alguns. Interessos que, obviament, no son els del Poble Valencià. 

Revista Rogle d'octubre de 2012