La matiná de Sent Chuan,
cuant la chent s'alsa de punta,
aquell qu'en vi va a chitarse
en aigua se desdichuna.


Del añ, llevantse de Nadal la vespra,
la nit mes viva d'entre mil qu'en pasen,
es la que porta per daban festivol
Chuñ vinticuatre.

Ni may es fosca, ni enchamay es trista,
ni meñs du plunches, ni nos ve en tronaes,
que aquelles fortes per Pasio sols venen,
per Sendra y Animes.

En ella sempre o archentada lluna
o estreles roses els espais esmalten,
qu'el sel en festes a Sent Chuan li posa
les llumenaries.

Nit es alegre, portentosa y bona,
d'anchels y bruixes, y de fer les cartes;
nit de fer probes y de traure enchisos
y endevinalles.

La chent en ella se belluga tota,
y o cuentos conta congregá en les cases,
o al camp eixintsen tontorrona aguarda
mil guilindaines.

Y aixina en ansia hasta les dotse espera,
perqu'eixa es l'hora en que se fan milacres,
y ou el rellonche, y en lo cor li peguen
les campanaes.

¿Vorer voldries lo qu'entonses pasa
pels teus ulls propis? Si tingueres ales
dabant la vista t'ho posara pronte
fent un viache,

¿Les tens?... pues vinga; ya nos puchen... ¡Upa!
Volant ya estesos s'encontrem en l'aire,
y enca que siga de cornisa y grosos,
ya som dos anchels.

El mon bullintne a nostres peus s'escampa,
tot vas a voreu; pera els ulls distansies,
partes y techos, com si no n'hi haguera:
ells tot ho pasen.

Mira alli un rogle de chiquets que roda
la taula, proxim ahon s'asenta el pare;
ningu ne plora, ni en chitarse pensa.
¿Saps lo que aguarden?

Que toquen dotse. De la Seu apenes
contents escolten la veuhota grave,
y tots ya criden y palmetes peguen,
salten y ballen.

La u el got d'aigua presuros acosta,
ya la cullera pa'l meneig te l'atre,
y este l'ou trenca, mentres tots li criden:
- "Che, no l'esclafes."

Ansiosos busquen el bonico barco
que tots els dien que se fea al batre;
la llum acosten, lo del got menechen,
pero es debaes.

Riñen entonses, y la culpa's tiren
que si eres torpe, que si espay no anabes,
y alli al poc rato, chuant a l'aigua bruta,
de son se cahuen.

Mes ¿veus en grupo tentadores chiques
qu'al vent esteses les sedoses mates,
alfalsos busquen qu'en verdenques ones
van engrunsantse?

Mira com cullen de la herbeta tendra
els brots que mustien pels cabells pasantsels,
el cap refresquen y de vert s'el omplin
¿Seran locaes?

¡Ah! no, qu'el moño cap abant partintse
enfront la barba pels costats se trahuen.
¡Com s'el medixen! pero res, se queda
tant curt com antes.

Pues arrepara, un moñicot les dones
de una figuera entre els dos tronchs com pasen;
la trencadura que li curen diuhen:
¡Fora vendaches!

Mira aquells chovens: falaguera cullen,
fullets trenquen qu'en caixetes tanquen...
¡Com se la esteimen y la posen fonda
dins les bolchaques!

Ensomits dona de amoroses diches,
el cor ablana de les chiques guapes:
polvos en ella, volen fer qu'enchisen,
¡Deu que m'els guarde!

Que si ells encontren sobre neu rosada
dos ulls que pillos cariñosos parlen,
sense mes polvos, enchisats, tisichs
queden en l'acte.

¿Pues y en la placha? de la mar les ones
dols com marmolen a Sen Chuan li canten.
¡Cuants de roglillos! ¡Cuanta chent se posa
baix de les barques!

Alguns se chiten, mentres atres menchen;
els vells rahonen, cuant els chovens ballen,
y aixina alegres de les dotse conten
les batallaes.

Entonses ixen alifachs y potres,
al aiuga esperen les nohuetes cames,
y adins s'en entren y els malets se mullen
tots arisantse.

Al cap d'uns dies, en lo bañ que prenen
y una resepta qu'els doctors els manen
els mals se curen y el favor en resos
al sant li paguen.

En fi, tots crehuen que la nit te merits;
¿No veus? uns ohuen les anous om cuallen,
les flores moraes dels cardets punchosos
veuen els atres.

Hia qui consulta del sedas la proba,
hia qui en la lluna mil señals veu clares,
y acas qui aserta en corfollets de seba
si l'añ es d'aigües.

Tots, tots encontren mil motius de sobra
qu'en nits com esta tontechar els fasen,
qu'al cap tots volen a lo que ha de vindre
traureli el rastre.

La causa es esta de que en tal velada
la chent moguda ni en la son repare,
y estiga plena de embolichs y cuentos
y saragates.

Qu'en l'añ, llevantse de Nadal la vespra,
la nit mes viva d'entre mil qu'en pasen
es la que porta per daban festivol,
Chuñ vint y cuatre.