Hui, dia 18 de Març...
el cel esta fosc... i plou...
i cap de nuvol es mou,
per deixar al sol... passar.

I en el meu Casal faller
del carrer Manuel de Falla,
es sent dir... (veu que no calla)...
¡¡“Che, hui havia de ser”!!

En mescla de rabia i pena...
el mon se mos cau als peus...
¿Saps perque MARE DE DEU?
¡Perque hui toca... l’Ofrena!

Sense pensarho un instant,
hem suspes la Mascletà,
¡que mos agrà... mes que el pa!
¡¡Mes... l’Ofrena es diferent!!

Tots venen a preguntar...
“¿Anem a anar a La Plaça?”
“Aço no te bona traça...”
“¿Que farem?”... “¿Anem a anar?”

I, entre dubtes... es fa l’hora...
Poc a poc ya van venint...
Al Casal van acodint...
els teus fills... ¡¡Reina i Senyora!!

Venen... menuts i majors...
sense importarlos l’orage...
Tots a ferte vassallage,
i portarte nostres flors.

Del Casal omplin les portes...
el faller... i la fallera...
i sent... per volta primera...
no tindre les cames fortes.

Ya mouen, mare... ¡Ya van!
En paraigües... ¡cap a Tu!
Quin temps més inoportu
I ells encara... ¡¡van ballant!!

Si la pluja va apretant...
el trage hi ha que tirarlo...
tots... no els va be comprarlo...
i ells, encara... ¡¡van ballant!!

Els menuts estan... gelats,
i porten els peus... cansats,
pero, estan ilusionats...
i cap a Tu... ¡¡van botant!!

Els majors van, desijant...
vore ta cara preciosa...
i en caminà gojosa...
ya els tens ahi... ¡¡Van amant!!

Amant a Nostra Patrona,
que, més que mai,... hui somriu...
i, en el Cel, a tots els diu...
“¡¡La meua gent sí que es bona!!”

Alguns han tornat... chorrant...
i cansats... com correspon...
¡¡Aço es lo més gran del mon...!!
Encara, venen... ¡¡ballant !!

L’any que ve... ¡com te que ser!
Si fa clar... Com si foscor...
et durá de nou la flor...
junt... al seu cor... ¡¡el Faller!!

I acaben les meues mans,
d’escriure’t la devocio...
que a Tu et te ma Comissio...
¡¡¡MARE DELS BONS VALENCIANS!!!