Galardonado con el Premio "Chusep Bea Izquierdo", otorgado por Lo Rat Penat.

Quan u te que parlar de la Cultura
que aci en Valencia es diu "normalitzable"
podra observar primer la caradura
d'aquell que mos la torna abominable.

Aci, basant-ho tot en l'ignorancia
que es te sobre l'idioma valencià,
accepten sense molta repugnancia
que ensenyen als chiquets en "catala".

Aço del paregut dels dos idiomes
a alguns els ha vingut d'anell al dit
i fent de mercenaris de les plomes
¡s'estan ficant les botes en l'envit!

I a mi no me vinguen en punyetes,
que no te res que vore el crit del "chavo",
perque eixos, si no veren les pessetes
¡no anaven ni a pixar al tibidabo!

Si aci tota la gent, ya des d'antic,
s'haguera interessat en tot lo nostre
ningu s'haguera anat en atre "amic"
que està omplintli de besos tot el rostre.

Pues clar, si alli els fan cas, editen llibres,
els femen, els honoren, i els "retraten",
veent la diferencia de calibres
s'han dit: - "¿Yo...? ¡catala fins que me maten!"

I aixina, carregantse be la saria
i fent de l'ensenyança el seu ofici,
s'han fet en la faccio universitaria
mes que per vocacio... ¡pel benefici!

Pintant aixi el "progres" en nostres terres,
tractant tot lo anterior de reliquiari,
son ara el gran parnas de les esquerres
que ad ells van com borrego al santuari.

I clar... ¿Que van a fer Conselleries
tractant al nostre idioma "d'oficial"?
¡Seguir els "Manaments" d'eixos "mesies"
cantant la gran "sardana" celestial!

Per eixa lletania, en les escoles,
en un meravellos "Abracadabra"
estan menjant els cocos en unes troles
que no firmaria ni Pompeu Fabra.