Estos que cauen aci,
i en solen caure a monto,
per als del gremi del vi
del menjar i el cafeti,
son el manà del caixo.

Cuan se claven en un Hotel
d'eixos moderns i a tot pla,
sense mirarlos el pel,
els trauren budells i fel,
a la primera furgà.

Com tots volen un menu
ben "typical" espanyol
els porten de l'ambigu
un plat de bledes en cru
¡i els fan de veres la col!

Tot seguit en gest amic
que al mes inocent subleva,
com un menjar nou i ric,
els trauen "souflé al nyic-nyic"
¡que es un plat de sanc en ceba!

Despres, com gran figura
de la carta, els ix al tall
un nom que el dirlo m'apura
pues que es diu "foth and pastura"
i es un plat ¡de sopa i all!

Les botifarres en oli,
alli es dieun "tasts de grill"
i mes d'un cambrer pipioli,
cuan diu "trifulga al rosoli",
vol dir ¡tomata en conill!

Aixi el turista cuan ve
buscant el tipic regust,
sols pren un mal consome,
ous a la remanguillé
i en durli el conte ¡un disgust!

Perque, amic, vages a on vages,
el remat, convida al plor,
Lo mateix en pobles que en plages,
te posen uns preus salvages
i ademes uns noms ¡de por!

Per aixo qui a nostres brises
i al nostre clima s'amela,
o vomita les divises,
o en tres o quatre requises,
¡me l'han deixat sense tela!

Aixi, quedemse en deju
abans de soltar un clau.
I si vos pareix oportu
formem un Mercat Comu
contra els hotelers ¡i en pau!