Es la dona valenciana
tota alegria i amor;
perfum d'esencia temprana
qu'es enchis embriagaor
d'esta terra mahometana.

Es fermosa clavellina
la frescura de sos llavis;
es juncal, airosa i fina...
¡La pintaren nostres sabis
en aspecte de regina!

Porta els ulls somiaors,
i en sa boqueta de fresa,
un enchis que diu d'amors,
i qu'es com dolça promesa
qu'apaga nostres dolors.

Tot en ella es poesia:
desde'ls ulls negres de mora
a la graciosa armonia
del traje de llauraora
tan replet de pedreria.

En sa risa que no enganya
bull el foc que du en lo cor.
¡Es la mes bonica flor
del jardi de nostra espanya!

Falda gran, voluminosa...
festa de seda cruixent;
manega curta i airosa
que senyis graciosament
el seu bras de dona hermosa.

fa complement de la falda,
el corpinyo de mil flors
que com hermosa garlanda
fa resaltar els colors
de son teixit d'esmeralda.

Les llasaes carmesi
en floretes lliri blau;
arracaes de rubi...
¡Dona qu'es simbol de pau
i d'alegria sense fi!

Les borles color de grana
sobre els peus de la doncella,
i es tan bonica i tan gitana
com una rosa vermella
cuan s'obrix la solana.

La dona de ma Valencia,
per sa esplendor hermosura,
i sa senzilla inocencia,
mereix sempre la ventura
i un trono de refulgencia.

Traje de tanta bellea,
que sols la nostra muller,
el porta en la gentilea
qu'este traje rialler
requerix per sa grandea.

Es la dona valenciana
tota alegria i amor;
perfum d'esencia temprana
qu'es enchis embriagaor
d'esta terra mahometana.