Els escaparates de les sucreries diriem qu'es visten de gala cuan ve esta festa tradicional, reduida a la golosina.

Els tipics tronaor i piuleta son els amos de la festa i l'inquietut de les doncelles enamoraes qu'esperen en lo mocaor qu'els fa el promes, estes dos golosines que van juntes ab atres enredrets de sucreria.

Ells son la manifestacio dolça del voler que senten; llastima qu'esta manifestacio valenciana siga l'accio directa de l'unio solament dels enamorats en el pressent temps d'olvit a l'historia i no siga directa al fons de la valenciania, anima de tot aço que hui vivim.

Que hui sens despertarse, obri els ulls pera tancarlos al dia següent, cuan la dolçor del sucre ya no es en el paladar de l'indiferencia i queda sols el mocaor pera guardarlo en un calaix de la comoda i mostrarlo cuan el recort del dia amaneix perqu'este ha amaneixcut.

— ¿Che, a on vas?

— ¿Que a on vaig yo? A vore les sucreries.

— ¿Y tú eres valenciá?

— Si no ho fora no aniria en tantes ansies a vore i recordar nostra tradicio.

— ¿Pero sols vas a vore les sucreries?

— Les sucreries no mes. Lo que representa lo que vosatros s'enorgulliu de ser valencians.

— ¿Les sucreries no mes no aniras a vore, si no eres bon valenciá?

— Que si soc bon valenciá, ¡no m'ofengues Pepet!

— Si no te ofenc. Escolta. Despres que vejes les sucreries, ya que dius qu'eres bon valenciá, te recomane que passes per La Glorieta a on está lo Conqueridor de Valencia, aquell rei no igualat per ningu, i voras l'anima valenciana en aquell jardi.

— ¿Com?

— ¿T'extranyes? Pues riba fins alli i voras qué llumenaries, qu'esplendor de festa alrededor del Rei En Jaume, al que tant devem, cóm sap Valencia conmemorar les feches patries. Ves, ves i eu voras.

— Be, anire una volta veja les sucreries.

El amic que tant li recomaní que anara a vore Valencia com conmemorava l'entrá del Rei En Jaume a on este te el monument, casi em pega al dia següent, pues em va dir qu'ell no va vore res, a lo que yo li contestí:

— Clar, t'empenyares anar ans a vore les sucreries i cuan tú ribares a La Glorieta tot estaria apagat.

— ¡Ah! - digue tranquiliçanse.