L<>L

Coneix lo Regne de Valencia,
la nostra Llengua Valenciana,
la nostra historia, gent, festes,
les nostres costums...

¡¡ Coneixerlo es amarlo !!

Tabalet i Dolçaina

Tabalet i Dolçaina

Nino Bravo

Música

Salvador Giner

Nuestros clásicos

Nuestras bandas

Chusep Bernat i Baldovi

Nuestra literatura

Colosos del cómic

Don Pío

¿Pera ofrenar noves glories...? ¿A qui?

¿Pera ofrenar noves glories...? ¿A qui?
sábado, 3 de diciembre de 2011

postheadericon L'orige de la "llegenda negra" (Chusep Palmi)

Por los años sesenta cayó en mis manos una mini publicación que no logro recordar su título, se trataba de una especie de cartelera de espectáculos, de variado contenido, y de la cual solo conservé las hojas que contenían la obra lírica, en Lengua Valenciana, "L'orige de la 'llegenda negra' (El origen de la 'leyenda negra')"; estaba firmada por Chusep Palmi, y aunque no podamos dar referencia alguna del autor, creemos que, al menos su obra, debería ser conocida.

En 1999, el amigo Josep Puchades tuvo la gentileza de leerla en uno de los programas radiofónicos de "Lo Rat en l'aire", que se emitía los martes por la noche en Radio Luz de Valencia, y era presentado y dirigido por él mismo. Gracias de nuevo Chusep, un abrazo.

Photobucket


L'ORIGE DE LA "LLEGENDA NEGRA"

Negra es diu la llegenda
que corre per les nacions
extrangeres sobre Espanya.
Segons tal llegenda, som
aci ignorants i gorrinos,
lladres, borrachos, traïdors,
covarts, criminals, canalles,
assessins... plens de polls...
mes ganduls qu’un matalap
i mes salvages qu’un llop.

Estos adjectius mes negres
que coneixereu ya molts
per haver llegit els llibres
de Niebuhr, Dozy, Guizot,
Dumas, Setti, Montesquieu,
Draper, Wartburg, Lord Byron
i atres mil que, com Dauzad...
i l’embustero Arago...
i el degenerat Custine...
i l’apassionat Galton...
tacaren la nostra Patria
sense ometre l’honor
de nostres dones i filles.

¿Perqué...?, poseu atencio,
pues en tal bollit, Valencia
(segons diuen tradicions)
fon el quit de la qüestio:
... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
Un valenciá molt templat
(de Noe crec que nebot)
es ficá en Lo Paraïs
i li parlá aixina al Senyor:
- Pare Etern, vullc que trasllades
este jardi a ma regio,
li he posat per nom VALENCIA,
(que significa valor)
i yo te pregue que siga,
de tota la Creacio,
la que done mes taronges,
mes cebes i pimentons,
mes bresquilles, mes tomaques,
mes creïlles, mes arros,
mes safanories i pesols,
mes albargines i cols;
mes moniatos, mes peres,
mes panolles i albercocs.

I vullc tambe tindre alli
cireretes a montons,
ginjols, pomes, chirivies,
els naps de millor sabor,
dacsa, blat, dolces pataques,
faves tendretes, fesols,
canem, raïm, armeletes,
cascavellicos, pinyons,
fraules i chufes, lletugues...,
els mes ensucrats melons,
i...
 
Veent que no parava
i que demostrava ser
el mes gran avaricios
que havia aplegat alli,
a punt estigue El Senyor
de pegarli dos pataes
inclos de posarli un boç.

Pero el vege agenollat,
en les mans damunt lo cor,
i digue: - ¡Psst!..., que termine
de ferme la relacio.
Despres el castigare.


Mentrestant el llauraor
seguia, "dale que dale".
- Donem aço, vullc allo.
Mes detallem les paraules
d’aquell valenciá garbós:

- Vullc les flors de mes aroma,
i el clima mes suau i dolç,
i el sol mes clar i brillant,
i el cel mes pur i blavos...
i les chiques mes esveltes,
mes belles, de mes blancor,
mes gracioses, mes robustes...
i et suplique, sobre tot,
que de filles... siguen bones;
d’esposes... encara millor;
i de mares... ¡com LA MARE!
de ton fill El Redentor
.

Es quedá Deu pensatiu
i digue rascantse el front:
- ¿Bones filles?...,
¿mullers bones?...,
¿mares santes?... ¡Te bemols
la solucio del problema!...
Ad est home per avaricios,
al demanar tantes coses,
li ho devia negar tot;
pero..., ¿com negarli res
si te tan recta intencio
en filles, mullers i mares?...

Mirá fix al llauraor,
qui esperava agenollat
la sentencia, recelos...
i digue:

- Tant m’ha plagut
el final de ta oracio,
que tot quant m’has demanat
te ho concedixc.


- ¿Tot?...
- Sí. ¡¡TOT!!. Vesten alegre,
Valencia sera...
¡lo millor del mon!

Aquell llauro pegá un brinco,
li cantá L’U i el Dos,
i alçantse els camalets
i apretantse el mocaor,
ixque bullent i brincant
de la Celestial Mansio.

En la porta s’encontrá
deu o dotze comissions
de franchutes, alemans,
russos, anglesos, nipons,
yanquis i atres, que al passar,
li feren cara de gos;
mes ell digue: - ¡ja, ja, ja!
i ells respongueren: - ¡jo, jo, jo!.

Entraren els estrangers
caminant en els genolls
i demanaren a Deu
lo mateix qu’el llauraor.
Mes Deu digue:

- Heu fet tart:
He ho acabe de donar tot
a un llauraor de Valencia
i sols me queda ... ¡la pols!.
¡¡Arreplegueula de terra!!.

Desaparegue el Senyor,
es miraren afrontats,
pegaren un crit rabios...
i ixqueren del Paraïs
en desordenat pilot,
jurant que’s venjarien
d’Espanya i dels espanyols.
... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
Aci tens, pues, l’orige,
ilustre i volgut llector,
d’eixa vil “llegenda negra“
que han estés per tot lo mon.


0 comentarios:

Si tens problemes en algun enllaç ¡Escriumos!
(excepte els posts sense enllaços)


Si detectas algún enlace roto ¡Coméntalo!
(excepto los posts sin enlaces)


Any problem with a link? Contact us!
(excepting posts without links)


_ooOoo_

Valencia Canta no se hace responsable
de los comentarios realizados por sus lectores.

L<>L

Conoce el Reino de Valencia,
nuestra Lengua Valenciana,
nuestra historia, gente, fiestas,
nuestras costumbres...

¡¡ Conocerlo es amarlo !!

Dansá

Dansá

Buscar en el blog

Quizás quiso buscar...

Quizás quiso buscar...

Pascua y San Vicente

O... ¿visto la última semana?

Patrimonios de la Humanidad

Patrimonios de la Humanidad
Pinturas rupestres del Barranco
de la Valltorta (Castellón)

Tribunal de las Aguas (Valencia)

Palmeral de Elche (Alicante)

Fallas

Fallas

La fiesta de las Fallas de Valencia
(En el ámbito del Reino de Valencia)

Bruno Lomas

Publicado por fechas

Dova

Lolita Garrido

Pumby y sus amiguetes

Concha Piquer e hija

Concha Piquer e hija
Concha Piquer y
Concha Márquez Piquer

Amigos de Valencia Canta

Francesc de Vinatea

Francesc de Vinatea
Vinatea es el héroe valenciano fundamental. Es un héroe civil y civilizado, que defiende el Derecho, civilmente, jurídicamente y por la vía jurídica que no es nunca violenta" (Miquel Adlert Noguerol)


Desde 08/12/2011

Y nos visitan desde...



Gracies, Gracias, Thanks, Grazie, Obrigado, Merci, Danke, Bedankt, Tack, Spacibo, Arigatô,
Aabhar... Mahalo, Mauruuru...
... Vinaka, Xièxie, Yekeniele

Valencia, Ciutat i Regne

Valencia, Ciutat i Regne
Ducado de Fernando II,
Valencia 1479-1516

Es la hora de Valencia

Powered by DaysPedia.com
mié, 23 de marzo
07:00am 12:15 19:15pm

L'oraCHE


CASTELLÓN
El tiempo por Tutiempo.net


VALENCIA
El tiempo por Tutiempo.net


ALICANTE
El tiempo por Tutiempo.net