.

Titul de la poesia

La nit d'els Reys (La noche de Reyes)

Genero
Poesía comica

Publicacio
Revista Rogle
Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana

Orige

El Pare (Padre) Mulet
Any (Año) 1 - Nº 2
08/01/1877

Idioma

Llengua Valenciana

LA NIT D'ELS REYS

_oOo_


Plovisnant (1) y en un fret que fá que pèla,
¿A les nòu de la nit ahon va la chent?
Carrer de San Visènt amunt, bañantse,
Grans y chiquets van á esperar als Reys.

Baix les capes y al bras les cries duen
Els sinaues marits á les mullers,
Y els moñicòts machors van de ses mares
Agarrats á les faldes blaus de fret.

Y en simbombes, carrancs y arruixaores,
Caragòls y sensérros, tots á un tems,
Un rebombori mouen d’els dimònis
Convertint en infèrn aquells carrers.

¡Bòna nit s’ha chirat! ¡s’aiguá la festa!
¡Ni en lo mateix diluvi en caigué mes!
De les canals baix los balcons guardantse
Tots están arrimats á les parets.

L’ú rosega castañes y abellòtes;
L’atre qu’esbara y cau, casi fa el peix;
S’arromanga la chica el salaeco
Y els dobla el chic la boca als saragüells,

Dur paraigües malacha si s’estila,
Les capes y els vestits fan son paper;
¡Si la plucha seguix d’esta manera
Cosa es d’anar al Grau á per barquets!

Y un chiquet s’adormix y atre es despèrta,
Y atre á casa anar vòl per qu’el fret sent;
U fa el somico, un atre es desgañita,
Y algú fá una empastrá que val per tres.

- ¿Quí m’ha tentat á eixir en estos crios?
Diu la mare bramant com un bedell,
Arrimantli una surra al tafanari,
Que m’el deixa com un áll de coént.

Córren les onse ya; l’aiguarrá amayna;
Pero... ¿venen ó no venen els Reys?
Mes en asò s’ohuen de llunt sensèrros,
Caragòls y carrancs y trastos vells.

Ya pará l’aigua; anémsen pronte; pero...
¿Quí va á Roma y al Pare Sant no veu?
Aguardemse… miréu… miréu, ya venen;
Llums, roïdo, albolòt… sí que son ells!

Per allá baix ahon eren les escoles
De sent Pau han exit; ¡quin atropell!
A la veu d’ -«¡els Reys venen!» s’espavilen,
Y hòmens, dònes y chichs tots s’alsen drets;

Tots s’alsen drets á vore als Reys que venen
Arremullats y en fanc hasta els cabells;
Plens de mascares y montats en burros,
Y fets uns, lo que son, uns carboners.