Aquella gran porcá,
primera d'este mon,
está representá
poc mes o menys com fon.

Estaven, fa molts anys, Adam i Eva 
a soles ells nomes al Parais,
i en un clima tan bo, que mai no neva,
el viure era feliç.

Corrents anaven sempre entre el fullage,
a l'aire lliure pur, prenint el sol,
i al no portar ni roba ni plomage,
ho duien tot al vol.

Primer no li donaven importancia
de vore's tal com era cadascu;
pero a l'anar creixent, creixia l'ansia
de l'atraccio comu.

Llavors se començá la lluita sorda
mirantse els dos certs punts, sense parlar,
fins que en les fulles d'una parra borda
allo es varen tapar.

Tal volta es esta fulla qui origina
un nom que en aplicarlo es fa mal us,
perque la parra borda es denomina
en valenciá "parrús".

Es Eva la que en fe profundizava
buscant eixir ben pronte a un resultat,
puix mes fort cada dia li picava...
en la curiositat.

Anava analizant peça per peça...
La que era penetrant o prominent,
la que era figa-molla o era tesa,
i el seu acoplament.

La dona, per instint observaora,
anava acumulant informacions
i es pot dir que fon Eva l'inventora
de fer moure els... pistons.

Aixi aplegá el moment que está en l'escena
a on ella, entre el fullage, insinuant,
d'aquella poma tendra li fa ofrena...
per a que es faça avant.

La veu Adam rogeta i tan bonica.
que encara que es de l'abre prohibit,
pot mes la tentacio, que l'embolica,
i al mos va decidit.

Fon Eva la culpable
donant el fruit del mal.
Adam no es responsable,
que haguera fet yo igual.

Las veus ara en bikini
i et dona el pensament
de prendre un determini
com ell exactament.

¡La dona...! ¡Ai, la dona...!
¡L'eterna tentacio...!
¡La faren rebona,
que es nostra perdicio!

De la "porcá" aquella
passaren ya molts anys,
pero per culpa d'ella
paguem encara els danys.