Extret de la revista ROGLE (Decembre de 2011)

José de Ribera
La Sagrada Familia, con Santa Ana y Catalina de Alejandría
(1648)

A Belem les chiques
totes van cantant
unes cançonetes
que allo es un encant.
Una donzelleta
d’edat de “quins” anys
“anava” per obra
de l’Esperit Sant.
Que sense dolor,
la nit de Nadal,
al fill de Deu Pare
pari en un portal,
pari en un portal.

El “Ninyo”, de fret
tremolant està
i les llagrimetes
li estaven brollant.
La mare embová(da)
l’estava mirant
i en un bolqueret
l’anava bolcant.
En un bolqueret
l’anava bolcant
i en una faixeta
l’anava faixant,
l’anava faixant.

Lo bon San Josep
l’està contemplant
i com gemecava
el trau a l’instant
i va a passejarlo
per fora el portal
 - Fill meu del meu cor,
no em faces plorar,
que si en estos braços
et sap mal estar,
ya et dure a ta mare
que et fara callar,
que et fara callar.

Pren la Mare al Fill
per lo alimentar
i es destapa el pit
mes pur que el cristal,
mes blanc que la llet;
i haventli aplicat
el seu mugronet,
es posa a mamar.
I mentres mamava
li estava cantant:
“Mama, Serafi,
que es llet virginal,
que es llet virginal”.

Pobreta m’encontre
en un temps tan mal,
sense tindre llit
per a em recostar,
ni una caireta
que em puga assentar,
ni cresol, ni oli
per m’allumenar;
pero per a Tu
res t’ha de faltar,
que aci està ta mare
per t’aconsolar,
per t’aconsolar.

Aixina li estava
la Mare cantant
quan, a mijanit,
vingueren dansant
els bons pastorets
a vore l’Infant,
i en molta alegria
estaven ballant,
estaven ballant.