Conoce el Reino de Valencia,
nuestra Lengua Valenciana,
nuestra historia, gente, fiestas,
nuestras costumbres...

¡¡ Conocerlo es amarlo !!

Tabalet i Dolçaina

Tabalet i Dolçaina

Nino Bravo

Música

Salvador Giner

Nuestros clásicos

Nuestras bandas

Chusep Bernat i Baldovi

Nuestra literatura

Genios del cómic

Don Pío

¡¡Catalanisme, go home!! FOREVER!!!

¡¡Catalanisme, go home!! FOREVER!!!
lunes, 5 de enero de 2015

postheadericon La nit d'els Reys

.
Titul de la poesia
La nit d'els Reys (La noche de Reyes)

Autor
Anonim (Anónimo)

Genero
Poesía comica

Publicacio
Revista Rogle
Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana

Orige
El Pare (Padre) Mulet
Any (Año) 1 - Nº 2
08/01/1877

Idioma
Llengua Valenciana







LA NIT D'ELS REYS

  A los Reyes,
chiques y velles,
y casaes,
y donselles,
totes les dònes
tenen... etc.

Mamarracho popular

_oOo_


Plovisnant (1) y en un fret que fá que pèla,
¿A les nòu de la nit ahon va la chent?
Carrer de San Visènt amunt, bañantse,
Grans y chiquets van á esperar als Reys.

Baix les capes y al bras les cries duen
Els sinaues marits á les mullers,
Y els moñicòts machors van de ses mares
Agarrats á les faldes blaus de fret.

Y en simbombes, carrancs y arruixaores,
Caragòls y sensérros, tots á un tems,
Un rebombori mouen d’els dimònis
Convertint en infèrn aquells carrers.

¡Bòna nit s’ha chirat! ¡s’aiguá la festa!
¡Ni en lo mateix diluvi en caigué mes!
De les canals baix los balcons guardantse
Tots están arrimats á les parets.

L’ú rosega castañes y abellòtes;
L’atre qu’esbara y cau, casi fa el peix;
S’arromanga la chica el salaeco
Y els dobla el chic la boca als saragüells,

Dur paraigües malacha si s’estila,
Les capes y els vestits fan son paper;
¡Si la plucha seguix d’esta manera
Cosa es d’anar al Grau á per barquets!

Y un chiquet s’adormix y atre es despèrta,
Y atre á casa anar vòl per qu’el fret sent;
U fa el somico, un atre es desgañita,
Y algú fá una empastrá que val per tres.

- ¿Quí m’ha tentat á eixir en estos crios?
Diu la mare bramant com un bedell,
Arrimantli una surra al tafanari,
Que m’el deixa com un áll de coént.

Córren les onse ya; l’aiguarrá amayna;
Pero... ¿venen ó no venen els Reys?
Mes en asò s’ohuen de llunt sensèrros,
Caragòls y carrancs y trastos vells.

Ya pará l’aigua; anémsen pronte; pero...
¿Quí va á Roma y al Pare Sant no veu?
Aguardemse… miréu… miréu, ya venen;
Llums, roïdo, albolòt… sí que son ells!

Per allá baix ahon eren les escoles
De sent Pau han exit; ¡quin atropell!
A la veu d’ -«¡els Reys venen!» s’espavilen,
Y hòmens, dònes y chichs tots s’alsen drets;

Tots s’alsen drets á vore als Reys que venen
Arremullats y en fanc hasta els cabells;
Plens de mascares y montats en burros,
Y fets uns, lo que son, uns carboners.

Pendons tots desgarrats per mantos duen,
Y per corones pòrten foguers vells;
Y’á la rochenca llum de les fumoses
Haches, tots mascarats, pásen els Reys.

Y un chiquet á qui els pares l’han fet créurer
Que casques duen y torrons pa éll,
Al vòrels les sistelles qu’al bras pòrten
S’en fuch per entre cames de la chent.

Brinca un atre de gòch, y la simbomba
Se li cau de les mans y es fa á trosets,
Rompénseli el peròl á un pòbre agüelo
Damunt mateix del call número sent.

Bufant de gust li pega un huéc al nene,
Y armát está enseguida el cañaret;
Pues el pare del chic, qu’es tot un hòme,
Vòl en l’agüelo fer y contrafer.

Tira ma á la fitora; cau l’agüelo
Apenes relluir veu l’instrument,
Y el carrer en cuant criden: «¡A la guardia!»
Lo mateix qu’un espill queda de net.

No per asò es deté la moixiganga;
Y cuant ya está en la plasa de Caixers,
Tots sofocats, al punt de la trifulca
Corrent van dos serenos del retén.

Estaben en la Sanc y res ohuiren:
-«¿Cadávre quien t’ ha muerto?»- diu ú d’ells;
Y alsantse tot chopat de dins d’un charco.
-«¡No creguen,-diu l’agüelo- qu’asò es pet!»

Este en los dos serenos va al Asilo;
Pergué un chiquet la mare y va al Repés;
Y els que no, plens de fanc, sen van á casa
Satisfets d’haber vist vindrer als Reys.

¡No els han vist vindrer pòc! Pareix mentira
Que hacha en Valensia chent tan inosent,
Qu’al balcó pòse als chics la sabateta
Y als Reys vacha á esperar en estos tems.

Ridícula paròdia es fa d’els Magos
Qu’al Chesus adoraren en Belem;
¡Oh sigle de les llums!... ¡son ya les dotse!
Dorgáu en calma... ¡y hasta l’añ que vé!


(1) ¡Eu! ¡Qu’el profeta, dic, el poeta
autor d’estos versets pareix el Saragosano!
No caigué enguañ el chaparró la vespra,
qu’es cuant la festa es selebra, pero no
feu falta per aixó en la nit d’els Reys.
¡Si sera sábio!


0 comentarios:

Si tens problemes en algun enllaç ¡Escriumos!
(excepte els posts sense enllaços)


Si detectas algún enlace roto ¡Coméntalo!
(excepto los posts sin enlaces)


Any problem with a link? Contact us!
(excepting posts without links)


_ooOoo_

Valencia Canta no se hace responsable
de los comentarios realizados por sus lectores.

Coneix lo Regne de Valencia,
la nostra Llengua Valenciana,
la nostra historia, gent, festes,
les nostres costums...

¡¡ Coneixerlo es amarlo !!

Dansá

Dansá

Quizás quiso buscar...

Quizás quiso buscar...

¿La Maredeueta?

O... ¿visto la última semana?

Patrimonios de la Humanidad

Patrimonios de la Humanidad
Pinturas rupestres del Barranco
de la Valltorta (Castellón)

Tribunal de las Aguas (Valencia)

Palmeral de Elche (Alicante)

Fallas

Fallas

La fiesta de las Fallas de Valencia
(En el ámbito del Reino de Valencia)

Bruno Lomas

Publicado por fechas

Dova

Unidos por la Música

Lolita Garrido

Pumby y sus amiguetes

Concha Piquer e hija

Concha Piquer e hija
Concha Piquer y
Concha Márquez Piquer

Amigos de Valencia Canta

Los Inhumanos

counter



Desde 08/12/2011

Amigos que nos visitan




Gracies, Gracias, Thanks, Grazie, Obrigado, Merci, Danke, Bedankt, Tack, Spacibo, Arigatô,
Aabhar... Mahalo, Mauruuru...
... Vinaka, Xièxie, Yekeniele

Valencia, Ciutat i Regne

Valencia, Ciutat i Regne
Ducado de Fernando II,
Valencia 1479-1516

L'oraCHE


CASTELLÓN
El tiempo por Tutiempo.net


VALENCIA
El tiempo por Tutiempo.net


ALICANTE
El tiempo por Tutiempo.net