Es nostra esta falla... ¡Tan filla...! ¡Tan nostra...!
que no te una fusta, ni queda rinco,
que no tinga un rato, que no tinga mostra
d'esforsos titanics de la Comisio.

Posarem en ella les mans dels falleros,
robantse descansos... posantse en perill...
y sentim a sentim... captant dels festeros
se l'ham vista naixer... igual com un fill...
Se ferem els moles, tirarem de sera,
serrarem la fusta, pintarem colors,
y ham fet de tallistes a nostra manera,
de sastres, manobres, fusters y escultors.
Pasarem fatigues, com hores molt grates,
de tot entenguerem, ningu sabent res,
que aso es un modelo de falles barates
difisil de ferse cuant no hian dines.

Aixina es fan falles... y lo atre romansos
qu'en duros y artistes cuansevol les fa
y ahi esta la falla dels nostres alcansos.
¡Mireula qué pita! ¡Mireula acabá...!

Cuant vinga la cremá y els nanos ardixquen,
cuant tots els esforsos s'esfumen al vent,
alguns dels falleros pot ser que sufrixquen,
alguns plorarien en dols sentiment.
Mes no, que la festa se fa per el dia,
y flames y purnes al sel van puchant
en pur holocauste de dolsa alegria
que ofrena Valensia per gloria al seu Sant.

Si aso els que chusgen tingueren en conte,
si foren els chuches els nostres chermans,
no hauria inchustisia... no hauria el afronte
que mata els estimuls dels bons valensians.

Aixo es nostra falla ¡Tan filla! ¡Tan nostra...!
que no te una fusta, ni queda rinco,
que no tinga un rato, que no tinga mostra
d'esforsos titanics de...

Estoy aquí - Estic aci - I'm here