"Pobrets y sens mare estaben,
estaben els valencians...
¡Per aixo la qu'ara tenen
es la dels Desamparats!"


Matinet de delisies
qu'el Maig adorna,
beneida mil voltes
la teua aurora;
cuant tu t'acostes
cariños te desiche,
cuant ten vas plore.

Filla meuha d'ulls negres
y boca d'anchel,
qu'al clarechar hui el dia
llauchera t'alses,
vistet apresa,
que les guales ya canten
en la finestra.

Ou la dolsa armonia
de les campanes,
qu'al primer vol del alba
solten al aire,
y lo contents
qu'al ouirles desperten
els pardalets.

Del balco les ventalles
obri en seguida,
y en el blau pur y alegre
qu'el sel se pinta,
voras, chiqueta,
que hui el sel i la terra
visten de festa.

Els carrers qu'en silensi
fa poc dormien,
al ouir les campenes
per punts s'animen,
y vagues creixen
de la chent que transita
les veus alegres.

De la Seu en la plasa
hiá una capella
ahon sa mes rica choya
guarda Valensia;
Verche divina
dels valencians amparo,
del sel delisia.

Apretem el pas, filla,
qu'en punt de cuatre,
descubrixen al poble
la hermosa imache;
y ya me sembla
no cabrá ni una ahulla
dins de la iglesia.

Son les cuatre, y a espentes
salves la porta;
ya el roglet se fa estelles
y el orgue sona,
y els musics toquen,
y a una veu mils de vitors
el aire atronen.

¡Mirala cuan hermosa!
Reina dels anchels,
sobre nubols de gloria
les sehues plantes
divines senta,
y en son pit d'asusenes
Deu se recrea.

Mira be a la patrona
que nos ampara;
els teus ulls no se cansen
may de mirarla,
qu'els seus al vore
no hian ulls que no ploren
llagrimes dolses.

De la musica els ecos
hasta el sel munten,
y el insens y les roses
l'altar perfumen,
y el temple brilla
ple de llums, mentres diuen
la primera misa.

El desvalit que pena,
la viuda pobra,
el que salut desicha,
l'orfe que plora,
Tots hui a Maria
fervoros li preguen
qu'els protechixca.

Ans qu'ixcam de la iglesia,
tu, filla mehua,
que inosenteta reses
en micha llengua,
resa una salve,
que la millor plegaria
es la dels anchels.

Fresca marche del Turia,
per ahon pasecha
sempre alegre y hermosa
la primavera,
ans qu'el sol creme
els teus horts hui conviden
a menchar freses.

En les perles qu'al naixer
sembrá l'aurora,
dels chardins brilla encara
la verda alfombra,
ahon reseloses
entre flors vaguen sempre
les mariposes.

Els taronchers qu'ostenten
florides rames,
els clavells y les roses
qu'al alba esclaten,
sons perfums mesclen
en la viva fragansia
de les llimeres.

Y es deleita la vista,
y el cor s'esplaya,
y els ouits se recreen,
y el pit s'eixampla,
respirant l'aire
que se riu en la fulla
tendra dels abres.

Matinet de delisies
qu'el Maig adorna,
beneida mil voltes
la tehua aurora:
cuant tu t'acostes
cariños te desiche,
cuant ten vas plore.