Perdona, Mare meua l’atreviment
de que en una data tan senyalà
com l’aniversari pontifici
t’expresse el meu sentir de terra ferma
en veu tremola i fosca d'amargor.
Pues una, irremediablement rebenta
despres de tant de temps parant galtaes
de forma manifesta com ya saps
per part de mans tacaes per l’ofensa.
Mare, yo tan sols vullc ser Valencia,
¡que ya es prou, i molt!

Yo que de sempre a lo llarc de l’historia
donant eixemple de civica pau
he segut obedient i sumissa
al temps que injustament marginà,
rep ara com a moneda de canvi
l’invasio imperialista, colonial,
per part del colindant que mos envolta
que sense el minim respecte mos afonen
davant l’estilet, en les fondes raïls.
Mare, yo tan sols vullc ser Valencia,
¡que ya es prou, i molt!

Que interessos obscurs misteriosos
forasters que no son cap fantasmes,
recolzats per natius traïdors i venuts
volen fer de mi una caricatura
amorfa i totalment impersonal
borrantme a l’instant d’una plomà
ma llarga i esplendorosa vida
avalá per un Sigle d’Or brillant
que corrompix a molta gent d’enveja.
Mare, yo tan sols vullc ser Valencia,
¡que ya es prou, i molt!

Patixc permanents atacs discriminats
del mateix cap a les plantes dels peus,
del nort al sur, passant tambe per l’oest
i per l‘atra banda no, perque està la mar.
I ya en el caramull de la gosadia
sense parla, muda, em volen deixar,
mes no em mutilaran la llengua propia
que per valenciana, neta i viva
no esta necessità de transplant.
Mare, yo tan sols vullc ser Valencia,
¡que ya es prou, i molt!

Mes farta d’heregies i calumnies
en l’orgull i la casta per davant
alce el crit al cel i me rebele
fins a posar llimit a la ralla,
i en lo teu permis Verge celestial
te suplique en devocio cristiana
la proteccio i ampar baix el teu mant,
com a Patrona dels Desamparats
i tambe de tos fills, els bons valencians.
Mare, yo tan sols vullc ser Valencia,
¡que ya es prou, i molt!