En 2003 el poeta y orador valenciano Josep Vicent Sabater nos sorprendía, y al mismo tiempo emocionaba, con su poema patriótico "El Regne i tu" (El Reino y tú), publicado en el número 16 de la revista de literatura en Lengua Valenciana "Cresol". Un verdadero canto de valencianía, de amor por el Reino de Valencia, por nuestra cultura, historia y costumbres, al igual que por nuestra dulce Lengua Valenciana.

El próximo sábado, 9 de octubre, se publicará traducido al español.

Augusta Mare i Senyora
d'esta Patria Valenciana
¡Dolça Verge llauraora!
sempre i sempre... ¡Soberana!

Yo soc la Plana amorosa,
la castellonenca terra
que a ta Valencia gloriosa
agermanantse s'aferra.

I soc l'horta d'Oriola
que parla en flor d'armeler
qual coloma que revola
per l'alacanti verger.

Soc... ¡Mare de la Clemencia!
per un manament de Deu,
el teu Regne de Valencia
que al muscle... hui du una creu.

Yo no conec mes banderes
que nostra invicta Senyera
i en el Senia alce fronteres
front a histerica quimera.

Soc en qui hui ve a tos peus
¡Verge, mare i valenciana!
per a parlarte dels jueus
que trenquen la pau germana.

Soc Sorolla i Blasco Ibañez,
Jofre, Serrano i Giner
i el qui front grosses patranyes
encara es sent Palleter.

Soc aquell que a Tu et corona
en lo vell pont del Real.
Soc qui emocionat es dona
per vos ¡Mare celestial!

El qui es fa pensil en flor
quan ixes Tu pel carrer
i el qui en la gola te el cor
per a aclamarte en deler.

Soc Francesc de Vinatea
i el pare Vicent Ferrer,
hasta qui un manicomi creá
¡el primer del mon sancer!

Qui et creá la Confraria
de naufrecs i ajusticiats
i engrandi ta Obra Pia,
¡Mare dels Desamparats!

El qui en la Missa d'Infants
s'eleva en la llengua mare,
la llengua que vinc parlant
desde que la creá el Pare.

La d'Ausias, la de Fullana,
la que en l'Academia ha estat,
la que es d'or i valenciana,
¡Mare dels Desamparats!

La de cantates i albaes,
Misteri d'Elig, l'u i el dos,
la de llaors i trobaes,
la del sigle victorios.

La qui en son ventre les mares
als fillets solen parlar,
la que Tu i Tu nos donares
al parir este solar.

La que al Portal de Valldigna
es impresa a ta llaor
i Cervantes cregue digna
de la mes noble dolçor.

Peregrina en Les Useres,
novia en el Tirant lo Blanch,
canço de batre en les eres,
i plor de la nostra sanc.

Veu divina del Misteri,
llum del Cisma d'Occident,
dels Borges vocabulari
i... ¡Anima de San Vicent!

Hui a tos peus em tens postrat,
sols per la llengua advocant.
¡Mare dels Desamparats,
parla i disme hasta quan!

Aviva el foc de les glories
d'esta parla soberana.
Fes flamejar les victories
de la Llengua Valenciana.

Parlala Tu, ¡Bona Mare!
dusla a l'oit dels sorts,
i si algu no t'escoltare
preguntali si esta mort.

Que la veritat ofegue
a qui dubte sa existencia
i a tot qui d'ella renegue
negali el cel de Valencia.

I a l'immigrant ben rebut
si l'historia vol negar
disli que es de ben naixcuts
adependre a respectar.

Per tot arreu rebroten Palleters
que proclamen saber mes que ningu,
quan sols la justa ciencia i el saber
está en les mans de Deu i la tens Tu.

Donamos l'humiltat del teu roser,
sendes de l'entreteniment i foc d'amor.
¡Volem la trona de Vicent Ferrer
per a tornar l'infern en germanor!

Vullc llum a qui no veu i oit al sort,
paraules per a aquell que inclus mossega,
claror al bon germa que pergue el nort
i al qui fart de poder... hasta s'ofega.

Eixugam dels ulls el plor.
¡Miram mareta a la cara:
Sapies que el Regne no mor
i la llengua... mai ni ara!

Valencia sols te un pecat,
pecat de ser noble i bona,
puix que la sanc ha donat
i la neguen... ¡Santa Dona!

¡Abraça'ns Santa Mare:
hasta la mort som soberans
i et jurem per Tu i pel Pare
que morirem valencians!